dijous, 19 de desembre de 2013

Revolució
Una revolució és un gran canvi  de les institucions polítiques i socials  d'una societat.
Revolució burgesa
Les revolucions burgeses van substituint el vell ordre de l'Antic Règim, basat en el feudalisme i en la monarquia absoluta de dret diví, per un nou ordre polític basat en la sobirania nacional, la representació a través d'eleccions periòdiques i el dret a la igualtati a la llibertat . Tot això havia de ser reconegut i expressat per una constitució i garantit per la llei. Els primers exemples de revolucions burgeses foren les revolucions nord-americana i la francesa.




Revolució Americana
Procés revolucionari resultat de la independència dels Estats Units d'Amèrica. El nou país s'organitzà com un estat liberal. Fou una revolució liberal tant pels principis proclamats a la Declaració d'Independència (4 de juliol de 1776), a les constitucions de cadascun dels tretze nous estats (1775-80) i a la constitució federal (17 de setembre de 1787).



El nou país, els Estats Units d'Amèrica, s'organitzaren com una república federal.
República
Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular
Federalisme
Sistema de pactes  entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats.


LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA



La Constitució és la norma fonamental de l’Estat espanyol (“llei de lleis”) i garanteix els drets i llibertats de les persones.
El següent enllaç ens permet buscar informació sobre el que diu la Constitució Espanyola. És un resum per a xiquets. Obriu i busqueu informació a les pàgines 1, 5, 6, 11, 14, 15, 18, 19, 20, 21, 22, 24, 26, 27 i 33 per exemple.  Pot ser una selecció mínima per a començar.


LA CONSTITUCIÓ DE CADIS. LA PRIMERA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA. LA PEPA

LA CONSTITUCIÓ DE CADIS. La primera constitució española.

Durant la Guerra de la Independència (1808-1814) les revoltes populars desemboquen en la creació de Juntes de Defensa formades per militars, bisbes, funcionaris , professors, advocats... Aquestes juntes tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa (ja que no reconeixien la figura de Josep I Bonaparte com a rei d’Espanya).
 Més endavant es seleccionen els primers diputats per crear les Corts de Cadis, ciutat que amb l’ajuda britànica, resistia el setge francés.
Amb la constitució de les Corts es va començar un nou projecte polític que lluitava contra el despotisme anterior( déspota es aquella persona que imposa la seva voluntat de manera molt autoritària i en ocasions de manera brutal). Volien  una societat basada en la llibertat i la igualtat davant  la llei.

Per això, calia limitar el poder del rei . I que el compartirà amb els diputats del Parlament.
 Es va preparar  un projecte de Constitució, que es va promulgar, després d’una sèrie d’intensos debats, el 19 de març de 1812, dia de Sant Josep, motiu pel qual la primera Constitució de la història d’Espanya va ser coneguda com “la Pepa”.
 Aquesta constitució és el primer text constitucional aprovat a Espanya. I s’inspirava evidentment en la Constitució francesa de 1791, encara que ni pareguda.
Les Corts van crear un nou sistema polític basat en el principi de nació i sobirania popular, amb la monarquia com a forma de govern.

La Constitució de 1812, contenia una declaració de drets del ciutadà on es garantien la llibertat de pensament i d’opinió, la igualtat dels espanyols davant la llei, la legalitat. I es reconeixien drets com la llibertat d'impremta, la inviolabilitat del domicili. I tot això, de tots els individus que composaven la nació espanyola.
Es va crear un exercit nacional , el servei militar obligatori i que hi hagueren d’escoles  públiques i de caràcter obligatori (escoles de “primeras letras” perquè els nens pogueren aprendre a escriure, llegir, matemàtiques , i el catecisme catòlic).
El territori de l’Estat espanyol es dividia en províncies, igual que en França, amb diputacions provincials .
El text constitucional recollia la confessionalitat catòlica de la Nació.
La Constitució de 1812 estableix la divisió de poders. Tres poders.

PODER EXECUTIU
PODER LEGISLATIU
PODER JUDICIAL
REI
i
MINISTRES nomenats pel rei
Fan complir les lleis. i
S’ encarreguen de la Seguretat de l’Estat.
NACIÓ ESPANYOLA
Sufragi Universal Masculí ( NOMÉS PODEN VOTAR ELS ciutadans de més de 25 anys).
Un diputat per cada 70.000 habitants.
Fan les lleis
TRIBUNALS
Les mateixes lleis  sense diferències entre privilegiats i no . privilegiats.
Jutgen i
Vigilen el compliment de la Constitució
No obstant això, aquests avançaments van ser suspesos i el  rei Ferran VII,  va declarar nul·la la Constitució de 1812 i totes les decisions de les Corts de Cadis.



diumenge, 26 de febrer de 2012

OTAN I ONU



El  significat d’OTAN és Organització del Tractat de l ‘Atlàntic Nord. L’objectiu d’aquesta organització és el de garantir la seguretat dels països membres. El Tractat es va signar en  Washington, el 4 d’ abril de 1949. Les dependències principals de l’organització està a Brussel·les, Bèlgica.
L’ OTAN va ser creada per a defensar els països membres front la Unió Soviètica, un atac a un país membre seria interpretar com un atac a l’organització..
Els  inicis de l’ OTAN els trobem al tractat de Brussel·les, en 1948, que va consistir en un aliança militar entre Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburgo, França i el  Regne Unit. Per  a contrarestar el poder de la Unió Soviètica, es va buscar la participació americana. Va ser llavors quan en 1949 s’afegiren els Estats Units, Canadà, Portugal, Itàlia, Noruega, Dinamarca e Islàndia.
Els països membres de l’OTAN són Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Canadà, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estats Units, Estònia, França , Grècia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburgo, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, la República Txeca, Romania i  Turquia.
Quan s’ha de prendre una decisió cada un del 26 països membres envia una delegació a Brussel·les on negocien les decisions supervisades per un secretari general. Entre els secretaris generales, Javier Solana ha sigut l’únic espanyol,va estar en aquest lloc des del 5 de desembre de 1995 fins el 6 d’octubre de 1999.





.
L'Organització de les Nacions Unides (ONU), és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945 amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets  humans. Actualment formen part de l'organisme un total de 192 estats del món, és a dir, tots excepte el Vaticà i Kosovo.
La Comissió de la Comunitat té una delegació permanent davant l'ONU a Nova York i Ginebra. El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D. Roosvelt durant la Segona Guerra Mundial, per referir-se als Aliats.L 'any 2001 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau, que compartís amb el seu Secretari Gneral Kofi Annan, pel seu treball per un món més ben organitzat i pacífic.



diumenge, 12 de febrer de 2012

GUERRA DELS BALCANS (1991-2001)

Es coneix com a Guerra dels Balcans un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001.
Es caracteritzen per ser uns conflictes ètnics entre els pobles de l'antiga Iugoslàvia, principalment entre els serbis d'un costat i croats, bosnians o albanesos de l'altre; però també entre bosnians i croats a Bòsnia i Macedonis i albanesos a la República de Macedònia
Aquestes guerres van acabar amb una bona part de l'antiga Iugoslàvia reduïda a la pobresa, interrupció econòmica massiva i inestabilitat persistent a través dels territoris on hi va haver les pitjors batalles. Es consideren els conflictes més sagnants a terres europees des del final de la SegonaGuerrra Mundial, van ser considerats com a genocides amb una acusació de crims de guerra.


Les guerres iugoslaves es poden dividir en dos grups de conflictes diferents:
§  Guerres durant la desintegració de la República Iugoslava:
1.      Guerra d'Eslovènia (1991)
2.      Guerra de la independència croata (1991-1995)
3.      Guerra de Bòsnia (1992-1995)
§  Guerres a regions de població albanesa:
1.      Guerra de Kosovo (1999)
2.      Conflicte del sud de Sèrbia (2001)
3.      Conflicte de Macedònia (2001
El Regne de Iugoslàvia era un país ètnicament molt heterogeni, ja que era la frontera religiosa entre catòlicsortodoxos i musulmans. El nacionalisme serbi, des de llavors, mostrà unes característiques expansives. Per això, al llarg de la història de Iugoslàvia ha existit en ella una doble possibilitat d'organització política: per una banda l'hegemonia del nacionalisme serbi i per l'altra una idea federativa basada en el respecte a la pluralitat ètnica.
Després de la  Segona Guerra Mundial, les friccions inter-ètniques augmentaren com a conseqüència del vessament de sang. La guerra va deixar una greu herència pel futur. El president Tito va implantar el comunisme el 1945.
Durant els anys 50, quan el règim s'enfrontava a Stalin existí un elevat grau de solidaritat interètnica envers l'URSS. Als anys 60, aquesta solidaritat va tendir a dissipar-se, ja que s'evidencià que Iugoslàvia es dividia en un nord desenvolupat i un sud pobre. El 1974 la nova Constitució va establir una presidència rotativa dels presidents de cada una de les seves repúbliques federades. A la mort de Tito el 1980, el president de Sèrbia, Slobodan Milosevic començà a organitzar concentracions en massa contra el genocidi de serbis a Kosovo. Aquesta regió és la pàtria original del serbis i és on es va originar la resistència contra els otomans. Els seus habitants eren partidaris d'una república autònoma, tenint en compte que el 90% de la seva població no és sèrbia, sinó albanesa. Els poders de Kosovo eren molt reduïts; però davant de les protestes, aquesta mínima autonomia fou suprimida per Milosevic. 

dijous, 9 de febrer de 2012

EL MUR DE BERLÍN

EL MUR DE BERLÍN  (1961-1989)
En  acabar la Segona Guerra Mundial, Alemanya i també Europa quedaren dividides pel Teló d’Acer. A l’est estaven els països comunistes sota el control soviètic, a l’oest estaven les democràcies lliures.

           
                                
Una gran part de Berlín va quedar destruïda en la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Amb la pau, va ser dividida pels països que guanyaren la guerra. La Unió Soviètica va establir un govern comunista en la part oriental. Berlín occidental va ser dividit en tres sectors, dirigits pels britànics, francesos i alemanys.



                                           
Berlín oriental era més pobre que Berlín occidental, i molts berlinesos orientals decidiren traslladar-se a la part occidental. Per evitar que la gent se’n anara, els alemanys construïren un mur de ferro i ciment per tota la ciutat. El mur separa Berlín Oest de Berlín Est des del 13 d’agost de 1961 fins el 9 de novembre de 1989.
El mur és el símbol més conegut de la Guerra Freda, època d’enemistat entre els Estats Units i la Unió Soviètica, entre el capitalisme i el comunisme, que encara que no es van enfrontar mai en una guerra moltes vegades van estar molt prop de fer-ho.
El mur tenia 3,60 metres d’altura i 155 km de llarg, tenia  tanques metàl·liques, alarmes subterrànies, filferro espinós,..


               
Al llarg dels 25 anys següents molts alemanys orientals tractaren de fugir cap a occident. El 17 d’agost de 1962, Peter Fechter un xic de 18 anys , va intentar escalar el mur. Els guàrdies dispararen contra ell amb una metralladora i Peter va caure agonitzant mentre els guàrdies l’observaven.
En 1985, la Unió Soviètica tenia un nou líder, Mikhaïl Gorbatxov. Aquest encara que sempre havia sigut comunista, pensava que era el moment del canvi ja que els països comunistes d’Europa se quedaven desfasats respecte dels països occidentals.
Gorbatxov va tindre una sèrie de conversacions amb Ronald Reagan (president dels Estats Units) i amb Margaret Thatcher ( primera ministra de Gran Bretanya) per acabar amb la Guerra Freda.
 Bes entre Gorbatxov i Honecker  




Bes entre i Breznev i   Honecker     
                                         
                                       






                            







HONECKER Polític i  president alemany des de l’any  1976 fins el 1989. Va ser empresonat entre 1992 i19993 i jutjat per la mort de més de 192 persones que van morir intentant creuar el mur de Berlín.
BREZNEV Secretari del Partit Comunista Soviètic des del 1964 fins el  1982

 CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN
En juny de 1989 , la gent de tot el món van poder vore per la televisió les imatges de la capital Xina, Beijing, els líders comunistes havíen enviat els soldats per a disparar i arrestar als defensors de la llibertat en la plaça de Tiananmen. Gorbatxov estava de visita en Xina quan van començar les protestes estudiantils, encara que en el moment de la matança ja no es trobava allí, va comprendre el missatge.
Gorbatxov necessitava a Occident per a fer reformes. El líder soviètic va parlar amb Honecker i com que no podien controlar la situació, les manifestacions es va decidir una nova llei de viatge i es va oferir la possibilitat de marxar lliurement del país si així ho desitjaven.
La nit del 9 de novembre de 1989, milers de persones començaren a moure’s  cap a Berlin occidental i per fi es va obrir la front. Va ser un moment en què la història va canviar  , va ser possible  gràcies als canvis que es van iniciar a la Unió Soviètica a meitat de la dècada dels anys 80 . Aquest fets donàvem resposta a les exigències de la gent, que es ressentia de la seva vida sense llibertat, aïllada de la resta del món.


CAPITALISME: sistema econòmic caracteritzat per la propietat privada i la recerca del màxim benefici.
COMUNISME: organització social, econòmica, política en què els béns es tenen en comú. Vol aconseguir que els mitjans de producció no siguen dels individus sinó de la comunitat.