dissabte, 3 de desembre de 2011

L'arribada al tron dels Borbó.







L'arribada al tron dels Borbó.







A començaments del segle XVIII...



CARLES II (1661-1700)

Carles II de Castella i d'Aragó va ser l'últim rei hispànic de la dinastia dels Àustria. En morir sense descendència, va esclatar la Guerra de Successió, una guerra europea que va enfrontar els partidaris dels dos pretendents: Felip d'Anjou, de la dinastia borbònica, i Carles d'Àustria. Aquesta guerra va acabar el 1714 amb l'ocupació de Barcelona pels exèrcits borbònics. El darrer rei de la dinastia dels Àustria va regnar del 1665 fins al 1700. Era fill de Felip IV de Castella .










Davant la manca de descendència del rei, les potències europees es van disputar la successió. Lluís XIV de França, per exemple, conspirava per aconseguir que el seu nét, Felip d'Anjou, fos l'hereu de la corona. Però la corona austríaca també aspirava al tron hispànic i postulava L'arxiduc Carles d'Austria com a successor. Finalment, Carles II va nomenar Felip d'Anjou com a hereu. Aquesta decisió va fer esclatar la Guerra de Sucessió a la península ibérica, que va enfrontar l'aliança entre Castella i França, partidària de Felip, amb l'aliança d'Holanda, Anglaterra i Àustria, favorable a Carles d'Àustria.

Felip va ser coronat com a Felip V de Castella, l'any 1700, i IV d'Aragó, el 1701. Però la Casa d'Àustria no va acceptar el testament, perquè creia que l'arxiduc Carles tenia més drets de successió. Aleshores, l'arxiduc Carles va buscar l'ajuda d'altres estats europeus, com Anglaterra i Holanda, que van formar la Gran Aliança de la Haia (1701) i es van enfrontar a l'aliança franco espanyola dels Borbons. Aquesta guerra europea, que va tenir per escenari la península ibèrica, es va conèixer com la Guerra de Sucessió

L'origen d'aquest nom satíric, maulet, sembla estar 
en el diminutiu de la veu àrab mawla que significa  
esclau o persona de baixa classe social que es troba 
subordinada, ja sigui en forma de dependència 
o de clientela. 
 

El 12 de setembre de 1703, L'arxiduc Carles va ser proclamat rei d'Espanya a Viena. Un any més tard va desembarcar a Lisboa per tal d'encapçalar els exèrcits contra les forces felipistes. A la tardor de 1705 els territoris de la Corona d'Aragó li van retre fidelitat( no volien perdre els seus furs ni el seus parlaments). El 7 de novembre va entrar a Barcelona, on va jurar les Constitucions . Aleshores, i fins al març de 1706, hi va celebrar corts.  
Botifler. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó



L'abril de 1707 els austriacistes van ser derrotats a Almansa: València i Aragó van caure sota domini borbònic. Com a reducte dels austriacistes van quedar el Principat i les Illes.

Durant la guerra, les tropes austriacistes van ocupar dues vegades Madrid. Però Felip V va rebre l'ajut del seu avi, el rei francès Lluís XIV. Per això Carles va ser arraconat per segon cop a Catalunya. Va ser aleshores quan va morir el seu germà, l'emperador Josep I (1711). Aleshores Carles va ser proclamat emperador. En aquell moment, les potències europees aliades van concloure que no volien un emperador tan poderós com ho seria Carles, ja que acumularia els regnes de la península a més dels altres territoris de l'imperi austríac. Per això, van preferir iniciar converses de pau amb l'aliança franco espanyola (1713-1714) i els aliats van acabar abandonant els resistents catalans a la seva sort.


FELIP V (1683-1746) (Versalles 1683 - Madrid 1746) 


Felip V de Castella, i IV d'Aragó, va ser el vencedor de la Guerra de Successió i reconegut com a rei d'Espanya a partir del Tractat d'Utrecht (1713).

En un primer moment els regnes de la Corona d'Aragó van acceptar amb recel el nou monarca. Educat a Versalles en el pensament absolutista, però, aviat va transgredir les constitucions del país. Aleshores alguns sectors de la noblesa van conspirar amb les potències europees que no havien acceptat Felip V i defensaven la causa de l'arxiduc Carles d'Habsburg.

Durant la guerra, Felip V es va mostrar intransigent amb el seu súbdits rebels. El 1707 va suprimir les lleis pròpies de València i Aragó(
Decrets de Nova Planta). Això explica la resistència final de Catalunya i les illes Balears. Vençuts, el rei va dissoldre les institucions , va abolir les lleis del país, 1716) i va imposar-hi un règim militar.
La Guerra de successió va significar l'ocupació de Catalunya i València per les tropes francocastellanes i, alhora, la desaparició de totes les institucions, que s'havien anat configurant des de l'alta Edat Mitjana.





Els decrets de Nova Planta
Felip V va practicar una política centralista sota una monarquia absoluta a la manera francesa. Les institucions polítiques , la Generalitat, les Corts van ser abolides. La Corona d’Aragó va desaparèixer i els seus territoris passaren a governar-se seguint el model castellà. Aquestes mesures es van concretar el 1716 en els decrets de Nova Planta, que comportaren els canvis següents:
-L’aparició de la figura del capità general -enlloc del virrei-, que comandava un exèrcit d’ocupació permanent, representava el rei i impartia justícia mitjançant la Reial Audiència. Era la persona amb més poder a València.
-La divisió territorial en corregiments, com a Castella
-L’establiment del cadastre, un impost que gravava les propietats urbanes i rurals, el treball i els beneficis del comerç i la indústria. Substituïa tots els impostos existents fins aleshores i no afectava ni la noblesa ni el clergat, que no l’havien de pagar.
-La imposició del castellà com a llengua oficial, tot i que era pràcticament desconeguda pels catalans. Els corregidors l’aplicaven a escoles i jutjats.
En canvi no va fer el mateix amb els furs les institucions de Navarra i el País Basc, ja que li havien donat suport en la guerra de sucessió.

Es va establir la monarquia absoluta. I començaren les reformes del segle XVIII.
Retrat de Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva.
Decreto de abolición de los fueros de Aragón y Valencia. 1707
CONSIDERANDO haber perdido los Reynos de Aragon y de Valencia, y a todos sus habitadores por el rebelion que cometieron, faltando enteramente al juramento de fidelidad que me hicieron como á su legítimo Rey y Señor, todos lo fueros, privilegios, exenciones y libertades que gozaban, y que con tan liberal mano se les habian concedido, así por mí como por los Señores Reyes mis predecesores, particularizándolos en esto de los demas Reynos de esta Corona; y tocándome el dominio absoluto de los referidos Reynos de Aragon y de Valencia, pues á la circunstancia de  ser comprehendidos en los demás que tan legítimamente poseo en esta Monarquía, se añade ahora la del justo derecho de la conquista que de ellos han hecho últimamente mis Armas con el motivo de  su rebelion: y considerando tambien, que uno de los principales atributos de la Soberanía es la imposición y derogacion de leyes, las quales con la variedad de los tiempos y mudanza de costumbres podria yo alterar, aun sin los graves y fundados motivos y circunstancias que hoy concurren para ello en lo tocante á los de Aragon y Valencia; he juzgado por conveniente (así por esto como por mi deseo de reducir todos mis Reynos de España á la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose igual­mente todos por las leyes de Castilla tan loables y pausibles en todo el Universo) abolir y derogar enteramente, como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbre hasta aquí observadas en los referidos Reynos de Aragon y Valencia; siendo mi voluntad, que estos se reduzcan á las leyes de Castilla, y al uso, práctica y forma de gobierno que se tiene y ha tenido en ella y en sus Tribunales sin diferencia alguna en nada; pudiendo obtener por esta razon mis fidelísimos vasallos los Castellanos oficios y empleos en Aragon y Valencia, de la misma manera que los Aragoneses y Valencianos han de poder en adelante gozarlos en Castilla sin ninguna distincion; facilitando yo por este medio á los Castellanos motivos para que acrediten de nuevo los efectos de mi gratitud, dispensando en ellos los mayores premios, y gracias tan merecidas de su experimentada y acrisolada fidelidad, y dando á los Aragoneses y Valencianos recíproca é igualmente mayores prue­bas de mi benignidad, habilitándolos para lo que no lo estaban, en medio de la gran libertad de los fueros que gozaban ántes, y ahora quedan abolidos: en cuya conseqüencia he resuelto, que la Audiencia de Ministros que se ha formado para Valencia, y la que he mandado se forme para Aragon, se gobiernen y manejen en todo y por todo como las dos Chancillerías de Valladolid y Granada, observando literalmente las mismas regalías, leyes, práctica, ordenanzas y costumbres que se guardan en estas, sin la menor distinción y diferencia en nada, excepto en las controversias y puntos de Jurisdiccion eclesiástica, y modo de tratarla, que en esto se ha de observar la práctica y estilo que hubiere habido hasta aquí, en conseqüencia de las concordias ajustadas con la Sede Apostólica, en que no se debe variar: de cuya resolucion he querido participar al Consejo, para que lo tenga entendido.

Novísima Recopilación de leyes de España
Felipe V. 29 de junio de 1707     

                                                                                                                                                                                 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada