dilluns, 21 de novembre de 2011

Jaume I el conqueridor









Jaume I va ser rei de la corona d'Aragó entre el 1216 i el 1276, any de la seva mort.. Va ser conegut amb el sobrenom del “Conqueridor" perquè durant el seu regnat la corona d'Aragó va incorporar Mallorca i València, on va fundar els regnes respectius.

El rei Jaume és un dels personatges més importants de la història de València . Va néixer a Montpeller, però de ben petit va ser presoner de Simó de Montfort, croat que va derrotar el seu pare, Pere I, a la batalla de Muret. Un cop acabada la crisi va ser alliberat. Va ser custodiat i educat al castell de Montsó per l'orde del Temple. La seva adolescència té lloc durant la regència dels seus oncles Sanç i Ferran. I el jove rei va saber superar les dificultoses relacions amb els nobles. Va conquerir Mallorca(1229) i València (1238), territoris que va incorporar a la Corona d'Aragó i va dotar de la condició de regnes. La crònica del seu regnat va ser recollida pelllibre dels feits.


El Llibre dels feits s’obre amb un preàmbul en el qual el rei, en els darrers temps de la seva vida i veient la mort pròxima, explica les dues raons per les quals ha escrit el que podem considerar la seva autobiografia:

perquè tothom recordi les seves gestes:per memòria d’aquells qui volran oir de les gràcies que nos que Nostre Senyor nos ha feites, 

perquè aquestes serveixin d'exemple a la posteritat: e per dar eximpli a tots los altres hòmens del món que facen ço que nós havem feit .

Un altre cronista, Bernat Desclot, ens fa una descripció, segurament idealitzada, del físic de Jaume I. 
Aquest rei En Jacme d’Aragó fou el més bell home del món; que ell era major que altre home un pam, i era molt ben format i complit de tots els seus membres; que ell tenia molt gran cara i vermella i flamenca, i el nas llong i ben dret, i gran boca i ben feta, i grans dents belles i blanques que semblaven perles i els ulls variats, i bells i cabells rossos semblants de fil d’or, i grans espatlles, i llong cos i delgat, i els braços grossos i ben fets i belles mans, i llongs dits, i cuixes grosses, i cames llongues i dretes i grosses per llur mesura, i els peus llongs i ben fets i gint calçats. I fou molt ardit, i prou de les seves armes, i fort i valent, i llarg de donar, i agradable a tota gent i molt misericordiós, i tingué tot el seu cor i tota la seva voluntat de guerrejar amb sarraïns.



La conquesta de Mallorca va obrir rutes comercials cap al Mediterrani, i la de València va permetre posar sota dominació cristiana les riques terres de l'Horta i va ampliar la frontera amb Castella. Jaume I va dotar el Regne de València amb unes lleis pròpies, els Furs de valència. També va permetre que la població musulmana, principal mà d'obra del camp valencià, es mantingués en terres valencianes. El repartiment de noves terres als nobles que van participar en les campanyes es va fer a partir de Llibres de Repartiment.

Els Furs de València.

“En l'an de nostre Senyor M.CC.XXXVIII, IX dies a l'entrada d'octubre, pres lo senyor En Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, la ciutat de Valèntia...E majorment lo deuen témer e amar los reys: témer, perquè és tot poderós; e amar, per lo bé que.ls dóna, car per ell regnen e an bones costumes, e major poder e major riquea.
E la raó per què rey deu regnar, majorment si és per justícia; car aquesta li és donada, que si justícia no fos, les gens no aurien mester rey. ...Primerament, és necessària, que meyns de justícia no poden viure los hòmens en aquest món, car no tan solament se deuen jutjar los hòmens per los reys...E si los reys són de bones costumes, en totes coses o en partida, no.ls tendria prou tota aquela gràcia que Déus los auria donada, si donques no usaven de justícia e de dretura, car aquest és lur offici de veritat....E axí com nós, En Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó e de Malorques e de València, e comte de Barcelona e d'Urgel, e senyor de Montpesler, volén que nostre Senyor nos jutge avén a nós misericòrdia, en aquesta manera devem jutgar nostres sotsmeses....E per aquesta rahó avem feyt aquest libre de Dret.”

“Després de la conquesta militar segellada el 9 d'octubre de 1238, el país que Jaume I tenia davant seu era un mosaic divers de drets i costums. El fur de Saragossa, els costums de Lleida i el dret islàmic convivien en un mateix territori juntament amb el Costum, el nou codi jurídic que el rei Conqueridor havia promulgat entre 1238 i 1240 per a la ciutat de València. Més enllà del cap i casal, aquell incipient Regne de València s'assemblava més a un far west anàrquic que a un Estat formal i jurídicament coherent. Però dues dècades després, el 7 d'abril de 1261, Jaume I va començar a canviar la història amb dues fites que revolucionaran la trajectòria política i jurídica d'aquest país: la convocatòria de les primeres Corts Valencianes reconegudes per la historiografia especialitzada, així com el jurament real i la promulgació general dels nous Furs de València, que començaven a estendre's a tot el regne.”


La signatura del tractat de Corbeil (1258) va significar la renúncia a la seva posició de privilegi en terres franceses. Aquest tractat i la devolució de Múrcia a Castella són potser les parts menys llustroses del seu regnat, que destaca, més enllà de la conquesta, pel fet que és l'inici d'un període d'expansió i auge comercial. Amb la redacció del Llibre del Consolat de Mar, primer codi de costums marítims,la confirmació del Tribunal de les aigües, les reformes monetàries i la protecció dels jueus van aportar a la Corona les bases d'un esplendor que assolirien els seus descendents.
Va morir a València el 1276, després d'haver cobert un regnat de més de 60 anys, cosa poc habitual en aquell temps.


Tribunal de les Aigües.
Els jutges d’aquest tribunal, dedicat a resoldre els conflictes que sorgeixen a l’entorn de l’ús comú de l’aigua destinada al rec a l’Horta de València, no són uns professionals de la justícia, sinò que son elegits, periòdicament, entre els propis regants. El tribunal no genera documents escrits, i les seves sentències, que son elaborades el mateix matí dels dijous i són inapel·lables, són comunicades de paraula directament als interessats.
En el moment de la constitució del regne cristià de València, el seu fundador, el rei Jaume I de Catalunya-Aragó, va prendre, el 1239, dues decisions transcendentals. Primera: concedir la propietat de les sèquies de l’Horta de València als regants (que, en alguns casos, podien tenir origen romà.). Segona                                       La Llotja.
mantenir, tot donant-li categoria jurídica, el ja existent Tribunal de les Aigües.



                       sala consolat del mar

Llibre del Consolat de la Mar.

En establir el rei Pere III d'Aragó el primer consolat del mar d'Espanya a València, va ordenar que aquest apliqués els usos i costums marítims de Barcelona, que es deien costumes de mar i que no havien estat encara codificades.

El mèrit del Llibre del Consolat de Mar és que és la primera obra que recopila les lleis i costums marítimes disperses dels drets romà, grec, bizantí, rodi, italià, francès i espanyol.

Va ser un codi de dret marítim vigent a tota la Mediterrània.








La conquesta de València

En temps de Jaume I, la noblesa aragonesa i el bisbe de Tortosa van pressionar perquè el rei ataqués el port de Peníscola, però aquesta empresa va fracassar. 

Poc més tard, Jaume I va planificar a Alcanyís, amb nobles aragonesos, la conquesta. Un d'aquests nobles, tanmateix, s'avançà a conquerir Morella. Havent aconseguit Jaume I del papa butlla de croada, els exèrcits de la corona van prendre València l'any 1238.

Després de la conquesta, València va mantenir una presència important de població musulmana. En canvi, el nombre de repobladors cristians, d'origen aragonès i català, va ser molt limitat. Les terres conquerides es van repartir entre els que havien participat en la conquesta: eclesiàstics, noblesa, ordes militar del Temple i de l'Hospital, guerrers de ciutats de la Corona, i alguns navarresos, castellans i occitans.

La manca de pobladors cristians va conduir al fet que, després de les concessions inicials, es fessin dos tipus de repartiment. A la costa i a les hortes properes als nuclis urbans, on es va concentrar la població catalana, va predominar un repartiment basat en la plena propietat o en la concessió al repoblador de l'ús de la terra a canvi d'un cens i d'altres prestacions (emfiteusi). En canvi, a l'interior del país, va ser habitual un repartiment de tipus feudal, dominat per senyors aragonesos, sobre grans extensions poblades per musulmans autòctons. 

Amb la corona d’Aragó va néixer un estat confederal en que cada territori conservava les seves institucions, les seves lleis i la seva llengua.


















Literatura al segle d'or:

El Segle d'Or valencià o segle d'Or de les lletres valencianes, correspon en un període històric que comprèn part del segle XIV i quasi tot el segle XV.
Considerant-se un gran moviment cultural, comprèn totes les ciències de l'època i aporta les millors obres literàries.


Auxiàs March despunta com el millor poeta de l'època en totes les llengües romàniques, i ho fa en una llengua ja purament catalana (amb un mínim d'influència trobadoresca i provençal) i que tracta uns temes reals i personals, allunyant-se de la idealització dels autors anteriors, tant en la seua perspectiva personal (algunes de les seues obres són una anàlisi introspectiva de l'home renaixentista), com de figures molt idealitzades de les dones i del propi ésser humà.


Ausias March, fou un poeta i cavaller medieval,  naix a la ciutat de Gandia i mort a la ciutat de València al voltant de l’any 1397. Ens ha deixat un llegat de cultura inimaginable: històries d’amor, les relacions de l’home amb Déu, el dolor i la mort, el pecat i la virtut, són mostra d’un gran humanisme que ens duu al més profund dels desitjos humans.



 
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn. 
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nudrits e fets,
per gran remei en terra eixiran. ...
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit. ...
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.







Joanot Martorell marca un principi i un després de la novel·la europea amb el Tirant lo Blanc, encara avui dia l'obra més important de la literatura catalana. La seua novel·la presenta una visió humana dels hòmens i de les dones de l'època, amb detall de les vergonyes físiques i les penes i preocupacions quotidianes dels personatges.















Lletra de batalla tramesa per Tirant lo Blanc al Soldà

A tu, Soldà, que has gosat matar tots els cristians de la manera més cruel possible, et repto a un combat cos a cos per saber qui de nosaltres serà el vencedor d’aquesta batalla entre cristians i turcs.
Estic disposat a protegir a la meva gent per no perdre el meu honor, amb la condició que la teva espasa i la meva es puguin ajustar a una batalla a ultrança, fins que els nostres cossos diguin prou. Espero que em contesti amb sinceritat i valentía. L’espero d’aquí 5 dies davant l’esglèsia.

Caricaturesca de Plaerdemavida

Plaerdemavida és una persona desvergonyida, intel·ligent, sincera i bastant despreocupada, encarregada d’ajudar a Tirant en la seva relació  amb Carmesina.
És alta i prima com un secall. Té la cara allargada com una pastanaga, els ulls verds com un api i rodons que sobresurten de les orbites, el nas xato i arrodonit, com una patata i els llavis, vermells com el tamàquet. Els seus cabells d’escarola formen una mena de coliflor sobre el seu cap i les seves orelles petitones semblen com les d’un ratolí.





Tirant lo blanc: un gran cavaller, valent, fort i molt hàbil amb les armes, que planta cara a les situacions més arriscades i perilloses, lluitant a les batalles amb enginy i justícia. És un personatge molt amable i educat, que defensa uns ideals concrets i defensa el seu honor amb totes les seves forces. Però en el terreny amorós es mostra bastant tímid i vulnerable, i sovint aquest enamorament li porta conseqüències a la seva pròpia vida.
Carmesina: és un personatge d’una gran bellesa . Té una bellesa singular , amb la qual Tirant es va enamorar completament d’ella, però de vegades es deixa endur molt facilment per les influències dels altres.
Diafebus: és un cavaller culte prestigiós i fidel. És amic íntim de Tirant i el seu propi cosí, company d’armes. Es va casar amb Estefania, filla del duc de Macedònia.
Estefania: donzella de Carmesina i íntima amiga, esposa de Diafebus.
Emperador: és l’amo de l’Imperi de Constantinoble. Home molt culte i educat, que es preocupa pels problemes de la cort, però no se’n adona del què passa al seu voltant i acaba morint de pena per Tirant i Carmesina.
Emperadriu: és una persona molt noble i honesta, molt respetuosa amb la gent i molt amable en uns certs àmbits
Hipòlit: és un personatge bastant insegur amb si mateix, jove, però sense gaire experiència i s’expressa amb un llenguatge culte i ben refinat. Ell mateix va ser qui va declarar el seu amor a l’Emperadriu.
Plaerdemavida: és amiga de la princesa Carmesina i també la seva donzella. És una persona molt intel·ligent i sincera, que fa tot el possible per ajudar a Tirant   per atreure a Carmesina.
Viuda Reposada: és una persona odiosa, ja que intenta fer impossibles els amors de Tirant amb Carmesina, perquè està enamorada d’ell, i intenta distenciar-los amb enganys.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada