dijous, 2 de febrer de 2012

LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA ESPANYOLA (1808-1814)

LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA (1808-1814)
EL REGNAT DE CARLES IV
El rei Carles IV va pujar al tron espanyol el 1788, i immediatament es va veure superat per la situació creada per la Revolució Francesa (1789).

La família de Carles IV Goya
                                                                                           Carles IV va allunyar del govern tots els ministres il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos,…9 i l’any 1792 va confiar el poder a un jove militar, Manuel Godoy, ja que desconfiava del nobles de la cort i desitjava trobar algú en què poder confiar.
L’execució del monarca francès  Luis XVI, va obligar a Carles IV a declarar la guerra a França (1793-1795). La derrota de les tropes espanyoles va subordinar Espanya als interessos francesos. Amb l’ascens al poder de Napoleó Bonaparte ( 1799), la política espanyola va patir por a l’enfrontament amb el poderós exèrcit napoleònic.
Les aliances amb França van derivar en conflicte amb Gran Bretanya pel domini marítim i va tenir lloc la Batalla de Trafalgar (1805), l’armada francoespanyola va ser destrossada i es va accentuar la crisi econòmica de la monarquia. Godoy va recórrer a l’augment de les contribucions i va plantejar reformes  com la desamortització de terres eclesiàstiques amb la finalitat d’aconseguir recursos per a l’Estat, la noblesa i l’Església es van mostrar contràries a les reformes.
 Ferran , fill del rei, també rebutjava a Godoy per la temor de veure’s desplaçat davant del seu pare.
 D’altra banda també hi havia càrregues sobre els agricultors amb els seu descontent, van augmentar les epidèmies, la fam i l’escassetat. En vint anys van morir entre 350000 i 500000 persones per aquests motius. Van augmentar les revoltes que responsabilitzaven Godoy de la greu crisi.
La situació encara va empitjorar quan Godoy l’any 1807 i amb el vistiplau de Carles IV, va signar un tractat amb Napoleó (Tractat de Fontainebleau), que autoritzava els exèrcits de Napoleó a entrar en Espanya per atacar Portugal, a canvi,  farien un futur repartiment de Portugal entre França i Espanya. Elks francesos van travessar els Pirineus en 1808 provocant la irritació de la població. El 18 de març del 1808 va esclatar un motí a Aranjuez, la ciutat on eren els reis, el motí dirigit per la noblesa i pel clero pretenia la destitució de Godoy, i l’abdicació de Carles IV en son fill Ferran, al voltant del qual s’havien unit els qui volien acabar amb Godoy.
Els amotinats van aconseguir els seus objectius, fets que van fer evident una crisi profunda en la monarquia espanyola. Carles IV va escriure a Napoleó per comunicar-li els esdeveniments i demanar-li ajuda per a recuperar el tron que li havia arrabassat el seu propi fill Ferran VII. L’emperador va vore la feblesa, la corrupció i la incapacitat de la monarquia espanyola i va decidir envair Espanya, ocupar el tron i annexar el país a l’Imperi francès.
JOSEP BONAPARTE
Carles IV i FerranVII van ser convocats a Baiona, van abdicar l’un i l’altre en la persona de Napoleó. Napoleó va nomenar el seu germà Josep rei d’Espanya el 7 de juliol de 1808 i va convocar les Corts per tal d’aprovar una constitució, el codi de Baiona reconeixia la igualtat dels espanyols davant de la llei.
Josep Bonaparte va intentar una experiència reformista amb mesures com la desamortització de les terres de l’Església...
Per a una gran part de la població espanyola, el nou govern era il·lègitim, estranger i basat en el poder de les armes, amb gran violència de les tropes imperials (detencions, afusellaments) i això feia que la població estiguera en contra del nou monarca, a Espanya es va iniciar una insurrecció popular contra la presència francesa, que var ser l’origen d’una guerra llarga i complexa  
LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA (1808-1814)
A Galícia, Andalusia,Aragó, Castella, Catalunya…, la población es va alçar contra la invasió francesa i van sorgir Juntes d’armament i defensa. Les Juntes estaven formades, sobretot, per partidaris de Ferran VII.Davant del progres francés, la Junta va fugir en Sevilla i, d’ací, l’any 1810 a Cadis, l’única ciutat que resistía el setge francés.
La resistència de ciutats com Girona, Saragossa o Tarragona, sotmeses als setges de les tropes franceses, suportant bombardejos i fam durant mesos va impedir el progres de l’exèrcit , però durant tot el 1809 el domini francés es va estendre per tot el territorio español. La resistència a la invasió es va fer per mitjà d’una modalitat de lluita armada espontània i popular : les guerrilles( grups de 30 a 50 membres). Les guerrilles atacaven l’exèrcit per sorpresa, destruïen les instal·lacions, assaltaven els combois d’aprovisionament la qual cosa suposava una pressió i un desgast permanents.
L’any 1812 Napoleó va iniciar una campanya a Rússia i va retirar milers de soldats de la península, factor que van aprofitar les guerrilles i en juliol de 1812 Josep I va abandonar Madrid, Napoleó va decidir pactar la fi del conflicto amb els espanyols, i permetre la tornada de Ferran VII, cap a la fi de 1813 les tropes franceses van abandonar la península.
Afussellaments del 3 de maig. Goya
CONSTITUCIÓ DE CADIS, 19 DE MARÇ DE 1812
Popularment anomenada La Pepa, diada de Sant Josep. Era un text llarg, de 384 articles, es va veure afectada pel conflicte bèl·lic i per les diferències entre absolutistes i liberals.
La Constitució conté una Declaració de drets del ciutadà: la llibertat de pensament i d’opinió, la igualtat davant de la llei, el dret de propietat. L’Estat dividit en els tres poders i no en el dret diví. El poder legislatiu ( Les Cort elaboraven les lleis). El poder executiu i el judicial, competència absoluta dels tribunals.
El sufragi era universal masculí.
GOYA

Naix el 1746 en Fuendetodos,  poble de la província de  Saragossa.
En 1785 es converteix en pintor de cambra de Carles III i en 1799 del rei Carles IV.
En 1790 pateix una malaltia i es queda sord, iniciant-se així un canvi en la seua personalitat, deixarà de ser un pintor amable per fer crítiques negatives de la societat que li va tocar viure.
En 1800 pinta La família de Carlos IV.
A partir de 1808 la Gerra de la Independència, amb els seus horrors, va suposar una experiència dolorosa per al pintor. Les escenes del 2 de maig i els dibuixos i gravats dels Desastres expressen el dolor d’un poble, l’ésser humà es converteix en una bèstia amb instints increïbles de crueltat.
Amb la tornada de Ferran VII al tron espanyol, i la repressió absolutista Goya decideix abandonar Espanya i instal·lar-se en Bordeus on va morir el 1828.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada