diumenge, 12 de febrer de 2012

GUERRA DELS BALCANS (1991-2001)

Es coneix com a Guerra dels Balcans un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001.
Es caracteritzen per ser uns conflictes ètnics entre els pobles de l'antiga Iugoslàvia, principalment entre els serbis d'un costat i croats, bosnians o albanesos de l'altre; però també entre bosnians i croats a Bòsnia i Macedonis i albanesos a la República de Macedònia
Aquestes guerres van acabar amb una bona part de l'antiga Iugoslàvia reduïda a la pobresa, interrupció econòmica massiva i inestabilitat persistent a través dels territoris on hi va haver les pitjors batalles. Es consideren els conflictes més sagnants a terres europees des del final de la SegonaGuerrra Mundial, van ser considerats com a genocides amb una acusació de crims de guerra.


Les guerres iugoslaves es poden dividir en dos grups de conflictes diferents:
§  Guerres durant la desintegració de la República Iugoslava:
1.      Guerra d'Eslovènia (1991)
2.      Guerra de la independència croata (1991-1995)
3.      Guerra de Bòsnia (1992-1995)
§  Guerres a regions de població albanesa:
1.      Guerra de Kosovo (1999)
2.      Conflicte del sud de Sèrbia (2001)
3.      Conflicte de Macedònia (2001
El Regne de Iugoslàvia era un país ètnicament molt heterogeni, ja que era la frontera religiosa entre catòlicsortodoxos i musulmans. El nacionalisme serbi, des de llavors, mostrà unes característiques expansives. Per això, al llarg de la història de Iugoslàvia ha existit en ella una doble possibilitat d'organització política: per una banda l'hegemonia del nacionalisme serbi i per l'altra una idea federativa basada en el respecte a la pluralitat ètnica.
Després de la  Segona Guerra Mundial, les friccions inter-ètniques augmentaren com a conseqüència del vessament de sang. La guerra va deixar una greu herència pel futur. El president Tito va implantar el comunisme el 1945.
Durant els anys 50, quan el règim s'enfrontava a Stalin existí un elevat grau de solidaritat interètnica envers l'URSS. Als anys 60, aquesta solidaritat va tendir a dissipar-se, ja que s'evidencià que Iugoslàvia es dividia en un nord desenvolupat i un sud pobre. El 1974 la nova Constitució va establir una presidència rotativa dels presidents de cada una de les seves repúbliques federades. A la mort de Tito el 1980, el president de Sèrbia, Slobodan Milosevic començà a organitzar concentracions en massa contra el genocidi de serbis a Kosovo. Aquesta regió és la pàtria original del serbis i és on es va originar la resistència contra els otomans. Els seus habitants eren partidaris d'una república autònoma, tenint en compte que el 90% de la seva població no és sèrbia, sinó albanesa. Els poders de Kosovo eren molt reduïts; però davant de les protestes, aquesta mínima autonomia fou suprimida per Milosevic. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada