dijous, 12 de gener de 2012

El siglo de oro

el siglo de oro
El Segle d'Or, ha estat un dels més brillants i prolífics períodes de l'art espanyol. Repassem els seus artistes més destacats i-per descomptat-el context històric que va possibilitar aquesta conjunció de grans mestres.Podríem considerar que el Segle d'Or espanyol comença en la segona meitat del segle XVI, quan després de les crisis socials sorgides a Castella, València i Mallorca, Carles I estabilitza la seva Imperi i consolida un Estat Modern amb una Monarquia absoluta. Social i econòmicament, Espanya encara una fase d'expansió. La plata dels tresors que s'extreuen d'Amèrica, així com l'herència que el Rei apila a les seves mans de regnes de mig Europa afavoreixen al desenvolupament del país.
 
La creativitat i la producció artística comencen a desenvolupar-poc més tard, a finals ja del segle, amb el Renaixement. Entrats ja al segle XVII, i mentre la societat espanyola comença a viure el seu declivi, producte de la progressiva ruïna a què es veu sotmès l'Estat espanyol per mantenir totes les seves colònies, el Segle d'Or, en la seva vessant cultural arriba a la seva auge de la mà de nous corrents artístics: el Manierisme i el Barroc.L'expulsió dels moriscos, les guerres de separació de Portugal i Catalunya, els bandits, la manca de recursos que provenien d'Amèrica, cada vegada més escassos, incideixen en el procés expansionista de l'Imperi. Comencen les derrotes exteriors i amb elles, el desmembrament del Regne.
 
La literatura al Segle d'Or

 
Paral · lelament, a mitjan segle XVI, la literatura renaixentista també va començar a donar els seus primers fruits importants de la mà de Garcilaso de la Vega, de clara inspiració italiana, i de Fray Luis de León. En novel · les, va sorgir amb força el gènere picaresc amb "El Lazarillo de Tormes" l'any 1554. En literatura mística, Teresa de Jesús es va convertir en una de les grans poetes no de l'època, sinó de tots els temps de la literatura hispana.Ja en el segle XVII, la crisi econòmica i social, va fomentar el gust per l'espectacle, les classes populars van donar un pas endavant i van intentar en el camp de les arts oferir una expressió al món de la situació que es vivia. L'ostentació, l'extraversió.El Barroc espanyol va conèixer una època gloriosa: Francisco de Quevedo, representant del conceptisme, ferm defensor de la moral, i gran escriptor de poemes amorosos. Luis de Góngora, el major exponent del culteranismo amb el seu "Faula de Polifem i Galatea" (1613). Els assajos reneixen amb Baltasar Gracián i la seva "Criticón", i sobretot, la narrativa hispana de la mà del propi Quevedo amb el seu "Buscón", Mateu Alemany i el seu "Guzmán d'Alfarache" o Miguel de Cervantes amb l'obra mestra de la literatura espanyola: "L'enginyós gentilhome Don Quixot de la Manxa".Finalment, emmarcat també dins el Barroc espanyol, no podia quedar-se enrere el teatre, i d'aquesta època és també el nostre major exponent, el Fènix dels Enginys, el prolífic dramaturg Lope de Vega, autor de grans obres com "El Cavaller de Olmedo "o" Fuenteovejuna ". Tirso de Molina, amb "El burlador de Sevilla" o Calderón de la Barca, un altre dels nostres grans autors, amb "La vida és somni" i "L'alcalde de Zalamea", són també clars representants del nostre Segle d'Or
 
L'arquitectura i la pintura en el Segle d'Or


Però no només en el terreny literari destaquem en aquesta època, ja que aquest boom artístic va arribar a altres branques artístiques com l'arquitectura, amb la construcció del monestir de l'Escorial, obra de Juan de Herrera. En pintura, El Greco, José de Ribera, Zurbarán, i sobretot, Murillo i Velázquez es van convertir mestres de talla mundial: "La Rendició de Breda", "La venus del Mirall", "Les Filadores" ...El Segle d'Or va ser per a tots un crit als sentits, a l'expressió en totes les seves arts, a l'elevació de l'esperit, i la grandesa d'un Imperi vingut a menys, però que durant més d'un segle va esdevenir el centre mundial artístic. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada